Associació Síndrome d'Asperger Girona - Girona, Girona

Dolores T. V.

Estoy encantada son super profesiónales sólo tocan el TEA y Asperger desde que voy con mi hijo hay un antes y un después estoy super contenta

Maria R. A.

Me parecieron personas muy implicadas y que hacen un gran trabajo. El local está recién reformado.

Rosario D. G.

Tienen buen servicio y grandes profesionales, que saben tratar a las personas y familias con este problema.

Tina M.

La mejor asociacion para personas con TEA

Juan I. L.

De gran ayuda

Silvia C.

Estem acudint a SAGI per tal de rebre valoració i assessorament pel nostre fill.
A nosaltres, de moment, ens ha atès la Sígrid i només en podem dir coses positives.
Ens sentim molt ben atesos i sentim que estem al lloc adequat.

Nil S. I. A.

Fa més de 15 anys que formo part de SAGI, i només tinc paraules d'agraïment.
Gràcies als seus grans professionals he pogut tirar endavant i tenir una vida completament autònoma i independent.

Carmen V. H.

Abans d'anar a reunir-me amb aquesta associació, a Internet vaig veure el comentari d'uns pares que havien anat a l'associació amb la seva filla per tal d'assabentar-se de quins serveis podien donar-li a la seva filla. Després d'una reunió amb un terapeuta que els hi va explicar com funcionava l'associació, aquest expert els hi va demanar (exigir) que li paguessin 70 €. Aquesta bona gent van pagar els 70 € però quan van arribar a casa la seva filla estava molt preocupada i amoïnada perquè no havia obtingut cap resultat positiu.

Abans d'entrar a l'associació, el meu marit va trucar a la Sra. Mariàngels, que és la persona de contacte de l'associació, per preguntar-li directament si el meu fill autista i nosaltres dos assistiríem a una reunió terapèutica o bé a una presentació dels serveis que presta l'associació. Ella li va contestar que, naturalment, a la reunió només es parlaria dels serveis que proporciona l'associació.

A l'arribar a la porta de l'associació, vam veure un rètol que deia "no toqueu el timbre" i que ens obririen a la hora concreta que havíem pactat. Això ens va sorprendre molt i no vam entendre perquè no podíem tocar el timbre, a més allà no hi havia cap timbre. Ho vam veure tot molt fosc. Vam esperar cinc minuts abans de que ens obrissin la porta, es va presentar el senyor Adrià, que és el terapeuta, i va dir que entréssim. El meu marit va preguntar-li al senyor Adrià si ens cobrarien quelcom per la reunió. Va contestar que sí, que ens cobraria 40 €. El meu marit va insistir que no entenia que per explicar-nos els serveis de l'associació tinguéssim que pagar 40 €, quan sabem que les associacions són entitats sense ànim de lucre, i que la Generalitat els hi dona subvencions pel fet de ser associacions. El Senyor Adrià va contestar que ells no rebien cap subvenció, cosa que una de dos: o no són associació o va mentir.

No vam entrar perquè ens va donar la sensació que estàvem davant d'un frau.

Com a cosa curiosa, en gairebé tots els comentaris positius que es publiquen aquí són de gent castellana i que no donen explicacions al perquè els hi agrada molt aquesta associació.

Si la Generalitat s'assabenta d'aquestes presumptes mentides segur que els hi caurà el pèl.